|
Tens altres plans
|
|
|
|
|
|
Pau estava decidida a donar-li la volta a tot. Necessità un minut contemplant la fotografia del quadre per a estimar-lo. Estimar-lo amb una força possessiva. Li donaren quatre dies per a preparar una bona coartada per almenys un any. Pau gastà un matí per parlar amb els seus pocs amics íntims i demanar una excedència a la Universitat. La resta del temps la dedicà al seu objectiu. Com una jugadora d'escacs, començà a dissenyar les seues jugades amb mestria: a cada situació, un moviment. Primer vore el quadre, i si el quadre era tant meravellós com pareixia, apropiar-se'l. I continuar viva. Quan arribà a la casa on hauria de treballar era tard. Sense obrir les maletes baixà al soterrani que li anava a fer d'estudi. I allí estava, damunt d'un faristol. Pau estigué més d'una hora paralitzada mirant cada detall del quadre, sense atrevir-se a acostar-se. De cop, es fica a plorar Després de 6 mesos de treball (preparar les teles, preparar els olis i estudiar els traços) arribà el moment crític. L'estudi era un desordre de notes, bocets, pigments i draps. També hi havia un llit per si Pau volia continuar treballant fins l'esgotament, perquè estava prohibit traure res, ni una nota, de l'habitació. Pau demanà poder fer notes del quadre a
la llum natural...i ja ningú s'adonà que el quadre que eixia
emmarcat no era l'original
|
|